dimecres, 15 d’abril del 2015

Sincrotró Alba: La Fórmula 1 que fa llum

Pocs catalans saben o són del tot conscients que al Vallès hi tenim un altre circuit de Fórmula 1 a part del de Montmeló. Bé, de fet no es tracta exactament d’un circuit de curses de cotxes, sinó que el que “circula” a tota velocitat per aquest altre “circuit” és quelcom més petit, de fet tan i tan petit que és minúscul. 
L’any 2010 es va inaugurar a Cerdanyola del Vallès el Sincrotó Alba, una instal·lació científica gairebé única al sud d’Europa. Vista des de fora es veu com un edifici en forma de dònut, però a dins hi trobem uns quants laboratoris on s’hi desenvolupa una investigació d’allò més puntera. Un sincrotró és un tipus d’accelerador de partícules que té com a finalitat “crear llum”. Vaja, que no és ni més ni menys que una enorme i complexa “làmpara”. Però i això? 
Bé, doncs resulta que per poder dur a terme determinats estudis de física o analitzar l’estructura tridimensional a nivell nanoscòpic s’utilitzen uns instruments que necessiten una font de llum amb unes característiques molt particulars. El sincrotró aporta aquesta tipus de llum necessària per una àmplia varietats de disciplines científiques i tècniques: des de la física, la química, la bioquímica, microbiologia, biotecnologia, geologia, etc. 
Però, quina relació té això amb la Fórmula 1? Doncs el funcionament d’aquesta enorme “làmpara”. Un sincrotró consisteix en una mena de tub amb un recorregut en forma d’anell de desenes de metres de diàmetre. Aquest tub és completament buit de dins i està refrigerat a centenars de graus sota zero. Mitjançant intensos camps elèctrics i magnètics s’arrenquen uns quants electrons d’atoms de gas que es fan sortir disparats a “circular” per aquest anell. Gràcies al camp magnètic creat per multitud d’imants es fa girar els electrons al llarg d’aquest anell a velocitats properes a la de la llum. Quan aquests electrons  es mouen a tals velocitats en una trajectòria corbada emeten llum de forma espontània i aquesta es concentra i s’envia a cadascun dels laboratoris que hi ha situats al voltant de l’anell.


diumenge, 12 d’abril del 2015

D'on ve la paraula "setciències"?

En català, d’un saberut en diem un setciències. Però d’on ve aquesta expressió? 
A l’edat mitjana es considerava que hi havia ni més ni menys que 7 ciències o arts liberals, és a dir, allò que podien practicar els “homes alliberats”: la Gramàtica, la Dialèctica, la Retòrica, l’Aritmètica, la Geometria, la Música i l’Astronomia. Per tant, una persona que les domina totes és algú amb una profunda saviesa, és a dir, tot un "setciències".